Tema 6: Maquinari TIC

He estat parlant estes últimes setmanes del programari, però no puc deixar de banda el maquinari. La innovació tecnològica pot proporcionar un gran avantatge en l'àmbit educatiu i ajudar-nos a millorar alguns desafiaments que se'ns hi plantegen a l'escola.

Quan parle de maquinari em referisc a les pissarres digitals, les tauletes tàctils, als netbooks, als portàtils i inclús als mòbils. Si pensem en el maquinari que utilitzarà l'alumnat hem de tindre en compte que estos dispositius tindran un ús intensiu al llarg de la seua vida útil. A més de valorar aspectes com la velocitat dels processadors o la capacitat de la memòria, és molt important tenir en compte la robustesa dels materials, el tipus de disseny (ergonomia, protecció als impactes...), les opcions de seguretat i la qualitat dels components. Però des del meu punt de vista pense que dos dels aspectes més importants a tindre en compte són la utilitat que se li donarà a estos dispositius i la possibilitat que té l'escola de fer un manteniment dels equips.

En primer lloc crec que no té trellat comprar tecnologia perquè sí si no s'utilitza o no s'utilitza correctament. S'ha de preparar al professorat perquè siga capaç d'utilitzar els dispositius que es posen al seu abast de forma correcta, emprant totes les eines de què disposa, perquè tan sols així la tecnologia afavorirà el procés d'aprenentatge.

Pel que he llegit en alguns estudis, els docents manifesten alguns inconvenients a l'hora d'utilitzar la tecnologia: a molts els falta temps per poder buscar recursos i formació per aprendre a optimitzar el potencial didàctic dels dispositius. Les tecnologies per si soles no impartixen les classes, hem de saber adaptar-les a les metodologies i als currículums. Hem de formar-se per treballar a l'aula per grups fent treball cooperatiu, rutines de pensament, projectes, hem de canviar o adaptar la nostra forma d'avaluar amb coavaluacions i autoavaluacions, els mateixos alumnes poden amb l'ajuda del professor establir què i com se'ls avalua en una tasca determinada, evitar fer excessiu ús de la classe magistral, i tot açò ens ho poden permetre les noves tecnologies.

En segon lloc, també pense que no podem comprar tecnologia si després no podem donar-li un manteniment correcte. Estem parlant d'ordinadors o tauletes que tindran un ús intensiu pels alumnes, o pissarres i projectors que s'utilitzaran diverses hores al dia. Totes estes qüestions són importants a l'hora de decidir adquirir o no maquinari per les nostres aules.

Dins del maquinari esta setmana he estudiat especialment dos aparells, la pissarra digital i la tauleta. La tauleta pense que és molt útil per orientar les nostres classes d'altra manera, fer-les més interactives i participatives. Són fàcils de transportar, molts alumnes ja estan familiaritzats amb el seu ús i tenim moltes aplicacions al nostre abast. Però també pense que són molt sensibles per a un ús continuat, també estan pensades més per interactuar que per crear textos el que no ens permetria fer certes activitats amb facilitat.

La pissarra digital crec que és una inversió inicial més costosa, però per altra part es pot utilitzar per fer molt més dinàmica la classe si sabem emprar la metodologia correcta. Hi ha varius tipus de pissarres, per mi els més interessants són la pissarra digital interactiva (PDI) i els panells tàctils, més fàcils de mantenir, ja que ens podem oblidar del projector i per tant de la làmpada d'este que té unes hores d'ús determinades i que és un dels problemes de manteniment que poden tindre les escoles.

Jo treballe usualment amb la pissarra interactiva però desconeixia que hi haguera complements interactius per utilitzar amb elles com per exemple el compàs o el lector de documents que m'ha paregut que pot tindre aplicacions molt útils.